dissabte, 1 de juny del 2013

SÍMBOLS DE LES PRIMERES COMUNITATS CRISTIANES

Abans que existís l'escriptura, ja existien els símbols, com ho prova l'arqueologia. El seu significat és explícit per si mateix i és tan eloqüent com pugui ser la imatge d'una flor o del sol.

Quina cosa és un símbol? És una cosa senzilla que en mirar recorda o representa tota una gamma de sentir o de condicions, cosa que al mirar-porta a la memòria coses tan importants que cal resumir-ho en un signe.Com no podien professar obertament la seva fe, els cristians es valien de símbols que pintaven en els murs de les catacumbes i, amb major freqüència, gravaven a les làpides de marbre que tancaven les tombes.


Símbols:Encara que la tradició cristiana desconeix com era la creu de Jesús, ha conservat les versions llatina i grega per devoció.
La Teologia cristiana recolzant-se en textos bíblics, s'ha pres a la creu com a símbol de seguiment de Jesús, del més enllà, del missatge cristià, de la vida del creient.
Almenys fins al segle IV o V no apareix el «Signe de la Creu» com a distintiu cristià (fins llavors, s'utilitzaven altres tipus de signes, com el corder  diví).

La creu divina


El xai dividí:El xai en el cristianisme és un símbol indivisible de Jesús, símbol de la puresa, la innocència i la mansuetud.
 El simbolisme del xai procedeix de la Bíblia on mana oferir un be el dia de Pasqua, com a prefiguració del Crist, que ha de morir .. Encara que en els ensenyaments cristians, xai de Déu es refereix a Jesucrist en el seu paper de la perfecta ofrena de sacrifici, ja en l'Antic Testament hi ha el concepte del be com a "boc expiatori", que és sotmès a un càstig pels pecats dels altres. Aquest simbolisme destaca que Jesús va escollir el sofriment al Calvari com un signe de la seva total obediència a la voluntat del seu Pare, com un "agent i el servidor de Déu".

xai diví



Crismó (XP):És el monograma (Símbol format per lletres o números entrellaçats que s'usa com a abreviatura) de Crist, format per les dues primeres lletres en majúscules del seu nom en grec: (XP) Istos. A vegades també se li afegeixen les lletres gregues Alfa i Omega per indicar, seguint el llibre de l'Apocalipsi, que Crist és el principi d'on s'origina i la fi a on culmina la història.

crismó



El peix :com a símbol de la fe cristiana:El peix, fins i tot en tan simple i esquemàtica representació és un animal viu, és part de la creació de Déu, és dels primers éssers per ell creats segons el gènesi, una manifestació del seu poder a l'abast de qualsevol, igual que l'amor.

peix

L'orant: aquesta figura, representada amb els braços oberts, és símbol de l'ànima que viu ja en la pau divina.

l'orant
El colom:el colom amb el ram d'olivera al bec és símbol de l'ànima en la pau divina.

el colom



L'àncora:L'àncora és el símbol de la salvació, símbol de l'ànima que ha assolit feliçment al port de l'eternitat.
























                                              


divendres, 17 de maig del 2013

LA SEGONA PASCUA



El fons històric d'aquesta celebració es basa en la festa setmanal jueva anomenada xavuot (festa de les setmanes), durant la qual se celebra el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya Sinaí. Per tant el dia de Pentecosta també se celebra el lliurament de la Llei (manaments) al poble d'Israel.
En calendari cristià la Pentecosta acaba, anàlogament, el temps pasqual dels 50 dies dit període o temps de l'amistat.
En les narracions sobre Pentecosta dels Fets dels Apòstols (2,1-41) se li adjudica a l'Esperit Sant, en congruència amb l'Antic Testament, característiques miraculoses (carismes): ell ofereix valentia i llibertat, possibilita la comprensió (glossolàlia) i fortifica una comunitat universal.
A les esglésies ortodoxes existeix a més la celebració de les Tres Divines Persones o de la Santíssima Trinitat, les esglésies occidentals celebren per a aquesta ocasió des del segle XIV la seva pròpia festa anomenada Trinitatis (la festa de la Santíssima Trinitat) una setmana després de Pentecosta.
Pentecosta inspira el segon moviment cristià protestant més gran del món, el pentecostalisme, que compta amb més de 575 milions de seguidors. Aquesta festa es celebrada a molts llocs del món. A Amèrica llatina realitzen nombroses eucaristies per celebrar-ho. A Àsia aquesta festa és una de les més importants, ja que Jesús, el motiu de la celebració, prové d'un dels països d'Àsia. A Espanya se celebra també de diverses maneres encara que tots realitzen eucaristies. Per exemple, a Ciutadella les famílies i amics es reuneixen en diferents llocs per passar els dies festius junts.

dilluns, 22 d’abril del 2013

RELACIÓ ENTRE CIENCIA I FE

Ciència i religió són la dues grans visions del món més importants. Són fenòmens globals presents al llarg de tota la història de la humanitat. Les relacions entre ciència i religió es poden enfocar des de tres punts de vista: històric, epistemológico i sociològic. La primera pregunta que es planteja és si són entre si compatibles o incompatibles. Dintre de la compatibilitat es pot destacar la seva autonomia i des d'ella el diàleg i la complementaridad.
 El problema dels orígens de l'univers, la vida i l'home pot plantejar-se des de la religió i de la ciència. Encara que això va dur a certs

conflictes avui vam trobar que no té per que oposar-se. El camp de l'ètica és un terreny en el qual ciència i religió es troben.
Ningú pot avui dubtar que la ciència i la religió són, sense cap dubte, les dues grans visions sobre el món. Encara que hi ha altres visions, com l'artística, aquestes dues tenen una extensió i força que les situen com les dues més importants maneres de mirar al món. En general, podem dir que la ciència tracta de comprendre la naturalesa del món material que ens envolta, com ha arribat a ser, com ho coneixem i quines lleis ho regeixen. La religió, d'altra banda, tracta del que transciende el món material i posa a l'home en contacte amb el que està més enllà, el numinoso, el misteriós, en una paraula amb el misteri de Déu i la seva relació amb l'home i l'univers.

La religió i la ciència constituïxen formes d'acostament a la realitat, és a dir, formes de coneixement amb diferents peculiaritats. És, per tant, important estudiar la diferent naturalesa de cadascuna d'elles i la relació que pot establir-se entre el coneixement científic i el coneixement religiós. Aquesta reflexió pertany al camp de la filosofia.Un problema important és considerar les concepcions que l'home ha tingut de la naturalesa i origen de l'univers al llarg de la història i la imatge que ens dóna d'elles avui la ciència actual, i veure com es relacionen amb el que les religions ens diuen sobre el mateix tema. El problema té a veure amb les relacions que s'estableixen entre el món i la divinitat en cada pensament religiós.

dilluns, 1 d’abril del 2013

DIUMENGE DE RAMS: Diumenge de Rams recorda l'entrada de Crist a Jerusalem i les padrines regalen als fillols les tradicionals palmes i palmons per a beneir-los. En alguns pobles aquest costum va més enllà i es pengen palmes als balcons de les cases per protegir-les.

SIMBOLOGIA: Es fá per fer un homenatge a Jesús de cuan va fer la seva grata entada a Jerusalem ,i la mort tan crítica que va tenir ala creu.

http://www.youtube.com/watch?v=DHuUpVKAIrY





DARRER SOPAR: En la fe cristiana, L'Últim Sopar va ser l'última ocasió en la qual Jesús es va reunir amb els seus apòstols per a compartir el pa i el vi abans de la seva mort. Es considera per a l'església catòlica que és el moment en què s'instituye l'eucaristía 

SIMBOLOGIA: Aquest sopar representa l'entrega del seu cos y la seva sang als seus dotze apòstols.

http://www.youtube.com/watch?v=-Siq4Q93e14









DETENCIÓ DE JESÚS I PETÓ DE JUDES: En finalitzar la cena  Jesus i el seus homes van anar a pregar a un hort ,peró es cuan van tenir la sorpresa de que una sacerdorts anaven a detenir a Jesús, Judas abans li havia donat un petó confian-li que li seria fidel fins a la mort , el sacerdots el van recóneixer a Judas ,Judas va negar tres cops coneixer a Jesus .
Avui día hi ha es celebren misses que recorden aquest dia.

SIMBOLOGIA: Traició d'un dels seus homes que li va jurar fidelitat ,Jesús el va perdonar.


http://www.youtube.com/watch?v=ZcCT_i2R9zA



JUDICI A JESÚS: Jutjat en Sanedrí ón si li acusaben de coses molt greus pero no coincidien,llavor va ser preguntat directament que si ell era el tal mesies com es feia dir ,ell amb seguretat va respondre clarament que sí , ho van considerar blasfemia,així que van decidir portar-lo a Pilatos,Pilatos va veure que era innocent per rentar-se les mans va fer tria al poble entre Barrabás un lladre violador i entre Jesús.El poble van alliberar a Barrabás i que Jesús fosi cruxificat  i castigat seberament .

SIMBOLISME: Pilatos es va rentar les mans per no fer-se responsable de la mort de Jesús va considerar culpable al poble.


http://www.youtube.com/watch?v=pseF-PreFVY



MENJAR TÍPIC DE DIVENDRES SANT: El menjar més típic es és el potatge amb bacallá en forma de croquetes o bunyols i les "torrijas", que són pá amb ou. En aquest día no es pot menjar res de carn, només peix. 

SIMBOLISME:El Divendres Sant, els catòlics en tot el món honren la mort de Jesús, esdevinguda fa uns dos mil anys, per a això fan el gran sacrifici de no menjar carn i si peix.


http://www.youtube.com/watch?v=N8xtaWO6Zxw







PROCESSONS: A Espanya se celebren processons meravelloses i esfereïdores, gairebé a tot arreu. Es treu de les esglésies a les imatges dels Cristos o de les Verges o Creus, perquè surtin a la processó. Aquestes imatges són portades per les confraries a la qual pertany cada imatge. És un orgull poder carregar-les i sortir a la processó. En els dies previs a la Setmana Santa, es pot veure en qualsevol poble o ciutat d'Espanya a les Confraries els passos, carregats, per assajar

SIMBOLOGIA:recordar a Jesús i la seva passió.




FLAGELACIÓ A JESÚS :La flagel · lació en si no va ser un càstig exclusiu per a Jesús. El manava la llei. La flagel · lació era un preàmbul legal a qualsevol execució. Hi havia una excepció: els ciutadans romans condemnats a decapitació no eren flagel · lats, sinó fustigats amb la fusta. Això es feia, segons Tito Livio, al mateix lloc del suplici, immediatament abans de la decapitació.
Els condemnats a crucifixió eren flagel · lats habitualment durant el trajecte que hi havia entre el lloc on es dictava la sentència i el del suplici.

SIMBOLOGIA:Que per mes torturat que estigués mai et rindeixis y continua fins al final.





MISSA DE DIVENDRES SANT:  El Divendres Sant és una de les principals celebracions de la religió del Cristianisme, dins de l'anomenada Setmana Santa. Aquest dia es recorda la Mort de Jesús de Natzaret.
En aquest dia, l'Església Catòlica mana als seus fidels guardar dejuni i abstinència de carn com penitència.

SIMBOLOGIA:Recordar el sufriment de Jesús per nosaltres.








MISSA DE PASCUA: El Diumenge de Resurrecció o de Pasqua és la festa més important per a tots els catòlics, ja que amb la Resurrecció de Jesús és quan adquireix sentit tota la nostra religió,tots el sacerdots es posen vestimentes blanques com a símbol de alegria.

SIMBOLOGIA:Comproba que era veritat el que deia Jesús que era el mesies fill de l'esperit sant.


http://www.youtube.com/watch?v=59884K2Zi1g






 RENTAR ELS PEUS A LA GENT A LA MISA DE DIJOUS SANT:Aixó es fá ala missa de dijous sant, el sacerdot té que rentar els peus a dotze pobres i donar-lis de mejar ala taula.


SIMBOLOGIA:Representa cuan Jesús va rentar-li el peus als seus dotze apòstols i lis va donar de menjar.



dimarts, 12 de març del 2013


CREU CRISTIANA

La creu Cristiana és un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varía entre les diverses comunitats cristianes. A l'Esglèsia Catòlica és una línea vertical travesada a la part superior per una línea horitzontal.
Algunes interpretacións místiques interpreten que el pal vertical representa la divinitat de Jesús, i , l'horitzontal la seva humanitat.
L'Esglèsia Catòlica celebra dues festes relacionades amb la Creu; La invenció de la Santa Creu, que és on es celebra l'aparició de la Creu al cel a Constantí en la Batalla de Ponte Milvio i , l'Exaltació de la Santa Creu, que celebra la troballa de la Vera Creu per Sant a Elena.
També, aquesta Creu, simbolitza el sacrifici de Jesucrist per la humanitat, portant la seva creu i morint en ella simbolitza que Jesús és el Crist i segons el Cristianisme va dur la humanitat sobre les seves espatlles i va morir en ella i per ella.

LA SEVA HISTÒRIA
Durant els tres primers segles sembla que no es va representar la creu, es preferien les figures com:
EL PASTOR.















EL PEIX. 










EL COLOM.










Va ser al segle IV quan la creu es va convertir poc a poc, en el símbol predilecte per representar a crist i el seu misteri de salvació.
Des del somni de l'emperador Constantí que va precedir a la seva victòria en el pont Milvio, i el descobriment de la veritable creu de Crist, a Jerusalem, per la mare del mateix emperador.

Les primeres representacións esculturals de la creu ofereixen a un Crist gloriós, amb llarga túnica, amb corona reial. És a la creu, però és el Vencedor i  el ressuscitat.Més tard, amb l'espiritualitat de l'Edat Mitjana, se li representarà en el seu estat de sofriment i dolor.

En el nostre temps, la creu, en veritat, és un símbol repetidísim en les seves variades formes com per exemple:
- La creu que presideix la celebració, sobre l'altar o prop seu.
- La creu processional que encapçala el ritu d'entrada en les ocasions més solemnes, i sembla ser l'origen que després el lloc de la celebració estigui presidit per ella,
- Les que col · loquem a les habitacions de les nostres casa,
- La creu pectoral dels Bisbes i el bàcul pastoral del Papa,
- Les creus penitencials que els Natzarens porten a l'esquena en les provessons de Setmana Santa,
- La creu com adorn i fins com joia, que moltes persones porten al coll.

https://www.box.com/files

dijous, 28 de febrer del 2013

LA VIDA OCULTA DE JESÚS 

L'única cosa que coneixem abans dels 30 anys de la vida de Jesús és un episodi que va succeir als
12 anys, quan es va perdre a Jerusalem durant una festa de Pasqua, i com Josep i Maria ho
van trobar "al temple, assegut entre els mestres, escoltant-los i fent-los preguntes, i
tots els que ho sentien estaven sorpresos per la seva intel · ligència i les seves respostes "(Lc 2,46-47). però
immediatament després diu l'evangeli que va tornar a Natzaret, i de nou el vel del misteri
descendeix sobre la seva vida, enfosquint totes les seves activitats durant els següents 20 anys.
Aquest enigmàtic silenci sobre la joventut de Jesús va fer que molts li inventessin històries i
relats increïbles. Així, alguns, amb força imaginació, afirmen que va viatjar a Anglaterra
acompanyat del seu oncle-avi Josep d'Arimatea, on va conèixer el druidismo (la religió dels
celtes) i on va aprendre algunes de les idees que més tard ensenyaria, com la Trinitat i l'arribada
del Messies. Altres sostenen que va anar a l'Índia, on els grans Budes li van ensenyar a llegir, a curar
malalts i a realitzar exorcismes. Altres asseguren que va estar a Egipte aprenent els secrets de
els faraons i omplint d'energia misteriosa en les grans piràmides. I els més ingenus pensen que va arribar fins a Amèrica per iniciar-se en la saviesa arcana dels pells vermelles.

Aquests relats s'han pogut inventar perquè, segons la creença popular, els evangelis callen i no
expliquen res sobre els anys perduts de Jesús. Però realment els evangelis callen
absolutament? ¿Enlloc donen indicis del que va fer Jesús durant tots aquells anys?
En realitat no és així. L'evangeli de Sant Lluc proporciona dues pistes molt importants.
La primera, després de narrar la presentació del nen Jesús al Temple de Jerusalem als pocs
dies d'haver nascut. Diu que Josep, Maria i el nen "van tornar a Galilea, al seu poble de Natzaret. I
allà el nen creixia i s'enfortia, ple d'enteniment, i la gràcia de Déu estava sobre ell "(Lc
2,39-40). Per tant, clarament l'evangelista ens informa que Jesús va passar els següents anys de
seva vida al poble de Natzaret, on va experimentar un desenvolupament físic, intel · lectual i religiós,
com qualsevol nen de la seva edat.
La segona, després d'explicar que el noi es va perdre als 12 anys a la ciutat de Jerusalem i va ser
trobat al Temple. Diu que "va tornar amb ells a Natzaret, i allí va viure, obedeciéndoles a ells en
tot. I Jesús seguia creixent en saviesa, en estatura i en gràcia davant de Déu i dels
homes "(Lc 2,51-52).

Quin era el seu veritable nom?
El nom que Josep i Maria van posar va ser el de "Yehoshúa", que en hebreu significa Josuè. per la
Bíblia sabem que a Palestina aquest nom solia escurçar i pronunciar "Yeshúa", per raons de familiaritat.

Jesús era fuster?
Tot Sabem Que tot pare de família Jueu procurava que el seu fill tingués una ocupació, doncs els rabins deien: "No Aquell qui li ensenya sense seu ompli senti oficines, li Ensenya a robar ". Sant Marc, tal com vam ver, que diu quan Jesús va a predicar 
sinagoga de Natzaret els vilatans van comentar: "No és el fuster?" (Mc 6,3). D'aixó sí penso  que Jesús va ser fuster.

On anava els dissabtes?
Des seva Infància, i acompanyat pels seus pares, El nen Jesús concorria una sinagoga els dissabtes, la
de Natzaret. com qualsevol altre nen s'hauria sentit aborrit i distret davant les vegas interminables
Oracions de l'assemblea, que duraven gairebé tot el matí i Que li resultarien difícils de seguir
perquè eren en hebreu, llengua que el no entenia Que ja parlava l'arameu. Però amb el pas dels
va aprenent les pregàries i els ritus, fins que se li familiars van tornar.

Va aprendre a llegir i escriure?

Lamentablemens ningun d'aquests tres textos serxveixen per aprobar  la capacitat i escritura de Jesús.
El Primer, per què en mostrar un Jesús "ESCRIVINT" amb el dit en el terra pero sin mencionar res del que escribia aixó aportat a pensar que tan sols va traçar unas líneas sobre el terra amb laintenció de fer veu-re la seva moléstia als acusadors de la dona pero sense tractarse de ninguna escritura real.

El segón perque el text del profeta Isaïes el Que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret aixó com està no existeix.És un passatge construït per l'evangelista Lluc amb versicles saltats d'aquell  llibre (és
Dir, és de 61,1, 58,6, i 61,2).
com si va arreglar Jesús per llegir el gran llibre d'Isaïes?

El tercer, que una presentació que sabent  "escriptura" sense haver estudiat , en realitat no diu que no s'apigués escriure,sinó que sabía utilitzar les sagrades escriptures es a dir (l'Antic testamen)
en una discussió teològica, cosa que podia haver après oralment.

Preocupar-se per avui

La vida oculta de Jesús, Doncs, no va tenir res d'extraordinari ni prodigiós, com la Pinten les
absurdes llegendes teixides sobre ella. 
Va ser una atmosfera senzilla familiars i, pròpia dels poblats de Galilea, on el nen Jesús va créixer,va madurar i va descobrir la vida.
I cuan un día el seu pare celestial li va demanar que ho deixés tot i sortís a predicar el missatge de
salvació als seus Germans els homes, mai es va penedir dels anys transcorreguts en seu poble,
a la seva Casa i amb seu Gent,  mai va considerar aquell temps com "perdut", ja que va viure cada dia i cada època com la millor que tenia. I així li va ensenyar, quan va ser gran: "No Es preocupin Per
El dia de demà​​, demà ​​ja haurà temps per preocupar-se. Cada dia ja té bastant amb el seus propis problemes"(Mt 6,34).




dilluns, 18 de febrer del 2013


                                                      Signes i símbols de la Quaresma

Cendra (dimecres de cendra)
 La cendra és Pols, És Un símbol de petitesa, Amb La imposició de les Cendres nn es donats a no donar suport a la Nostra Vida Coses Que Acaben reduint a cendres (Cos, Béns Materials ...) Sinó fonamentar en Valors eterns, ni substancials, Que la Mort Ens la florerías arrabassar.


Via Crucis (el camí de la creu)
 No és simplement una manera d'acompanyar Jesús en seu camí al calvari, sinó Entendre i Difondre El Motiu de la Mort de Jesús a la Creu, la d'expiar nostres Pecats i fer-nos Dignes de Déu , ens VOL Qui de manera Que envio una seu Fill Jesús paràgraf salvar-nos.




Sagrament de la Reconciliació, 
Sabor Totes les pràctiques Que Es realitzen en l'època de Quaresma fill de bona preparació paràgraf acostar-nos al sagrament de la Reconciliació o Penitència, confessar, reconèixer i corregir nostres Pecats i DESPRÉS gaudirem la resurrecció.

Dejuni i abstinència
No menjar carn i altres activitats, si explica en el Llibre d'Isaïes 58, compartir amb el pobre, vestir roba al Que No Té, socórrer el necessitat.

Lectura meditada de la Paraula
En aquests dies les Sagrades escriptures especials luminen gust Totes les pràctiques i ordenen nostres Vides d'acord als ensenyaments de Jesús.

Diumenge de Rams
Es commemora l'Entrada de Jesús a Jerusalem, el presagi del triomf real de Crist i el de Anunci de Sa Passió, portem sense ram de palma de Com signe de Jesús Morint en la creu, però triomfant Com Rei.

Els Quaranta Dies
L'Organització de les Nacions Unides en aquest moment Temps quaresmal és simbòlic del feta Que sos raícesen l'Antic i en el Nou Testament. Els Quaranta Dies de Elies o Moisès yde els Quaranta Anys del Poble Elegit al desert no sonreferencias secundàries. La Tradició judeo-cristiana ha d'Vist a estenúmero Una determinada significació. Probablement la idea MÉS antiguasea La Referència a Els Anys de desert vistos Com un Temps asociadoal càstig de Déu.

Els escrutinis

Per qui han de ser batejats en la Pasqua, la Quaresma és sense període de  preparació Anomenat la Purificació il · luminació. 
El tercer, quart i cinquè diumenge de Quaresma Durant la Missa si realitzen ritus que es criden els escrutinis aquestes  cracions que la comunitat offers Pels catecúmens paràgraf que de siguin alliberats del mal i del pecat i, paràgraf enfortir en la seva fidelitat a l'Evangeli de Jesús.