LA VIDA OCULTA DE JESÚS
L'única cosa que coneixem abans dels 30 anys de la vida de Jesús és un episodi que va succeir als
12 anys, quan es va perdre a Jerusalem durant una festa de Pasqua, i com Josep i Maria ho
van trobar "al temple, assegut entre els mestres, escoltant-los i fent-los preguntes, i
tots els que ho sentien estaven sorpresos per la seva intel · ligència i les seves respostes "(Lc 2,46-47). però
immediatament després diu l'evangeli que va tornar a Natzaret, i de nou el vel del misteri
descendeix sobre la seva vida, enfosquint totes les seves activitats durant els següents 20 anys.
Aquest enigmàtic silenci sobre la joventut de Jesús va fer que molts li inventessin històries i
relats increïbles. Així, alguns, amb força imaginació, afirmen que va viatjar a Anglaterra
acompanyat del seu oncle-avi Josep d'Arimatea, on va conèixer el druidismo (la religió dels
celtes) i on va aprendre algunes de les idees que més tard ensenyaria, com la Trinitat i l'arribada
del Messies. Altres sostenen que va anar a l'Índia, on els grans Budes li van ensenyar a llegir, a curar
malalts i a realitzar exorcismes. Altres asseguren que va estar a Egipte aprenent els secrets de
els faraons i omplint d'energia misteriosa en les grans piràmides. I els més ingenus pensen que va arribar fins a Amèrica per iniciar-se en la saviesa arcana dels pells vermelles.
Aquests relats s'han pogut inventar perquè, segons la creença popular, els evangelis callen i no
expliquen res sobre els anys perduts de Jesús. Però realment els evangelis callen
absolutament? ¿Enlloc donen indicis del que va fer Jesús durant tots aquells anys?
En realitat no és així. L'evangeli de Sant Lluc proporciona dues pistes molt importants.
La primera, després de narrar la presentació del nen Jesús al Temple de Jerusalem als pocs
dies d'haver nascut. Diu que Josep, Maria i el nen "van tornar a Galilea, al seu poble de Natzaret. I
allà el nen creixia i s'enfortia, ple d'enteniment, i la gràcia de Déu estava sobre ell "(Lc
2,39-40). Per tant, clarament l'evangelista ens informa que Jesús va passar els següents anys de
seva vida al poble de Natzaret, on va experimentar un desenvolupament físic, intel · lectual i religiós,
com qualsevol nen de la seva edat.
La segona, després d'explicar que el noi es va perdre als 12 anys a la ciutat de Jerusalem i va ser
trobat al Temple. Diu que "va tornar amb ells a Natzaret, i allí va viure, obedeciéndoles a ells en
tot. I Jesús seguia creixent en saviesa, en estatura i en gràcia davant de Déu i dels
homes "(Lc 2,51-52).
Quin era el seu veritable nom?
El nom que Josep i Maria van posar va ser el de "Yehoshúa", que en hebreu significa Josuè. per la
Bíblia sabem que a Palestina aquest nom solia escurçar i pronunciar "Yeshúa", per raons de familiaritat.
Jesús era fuster?
Tot Sabem Que tot pare de família Jueu procurava que el seu fill tingués una ocupació, doncs els rabins deien: "No Aquell qui li ensenya sense seu ompli senti oficines, li Ensenya a robar ". Sant Marc, tal com vam ver, que diu quan Jesús va a predicar
sinagoga de Natzaret els vilatans van comentar: "No és el fuster?" (Mc 6,3). D'aixó sí penso que Jesús va ser fuster.
On anava els dissabtes?
Des seva Infància, i acompanyat pels seus pares, El nen Jesús concorria una sinagoga els dissabtes, la
de Natzaret. com qualsevol altre nen s'hauria sentit aborrit i distret davant les vegas interminables
Oracions de l'assemblea, que duraven gairebé tot el matí i Que li resultarien difícils de seguir
perquè eren en hebreu, llengua que el no entenia Que ja parlava l'arameu. Però amb el pas dels
va aprenent les pregàries i els ritus, fins que se li familiars van tornar.
Va aprendre a llegir i escriure?
Lamentablemens ningun d'aquests tres textos serxveixen per aprobar la capacitat i escritura de Jesús.
El Primer, per què en mostrar un Jesús "ESCRIVINT" amb el dit en el terra pero sin mencionar res del que escribia aixó aportat a pensar que tan sols va traçar unas líneas sobre el terra amb laintenció de fer veu-re la seva moléstia als acusadors de la dona pero sense tractarse de ninguna escritura real.
El segón perque el text del profeta Isaïes el Que Jesús llegeix a la sinagoga de Natzaret aixó com està no existeix.És un passatge construït per l'evangelista Lluc amb versicles saltats d'aquell llibre (és
Dir, és de 61,1, 58,6, i 61,2).
com si va arreglar Jesús per llegir el gran llibre d'Isaïes?
El tercer, que una presentació que sabent "escriptura" sense haver estudiat , en realitat no diu que no s'apigués escriure,sinó que sabía utilitzar les sagrades escriptures es a dir (l'Antic testamen)
en una discussió teològica, cosa que podia haver après oralment.
Preocupar-se per avui
La vida oculta de Jesús, Doncs, no va tenir res d'extraordinari ni prodigiós, com la Pinten les
absurdes llegendes teixides sobre ella.
Va ser una atmosfera senzilla familiars i, pròpia dels poblats de Galilea, on el nen Jesús va créixer,va madurar i va descobrir la vida.
I cuan un día el seu pare celestial li va demanar que ho deixés tot i sortís a predicar el missatge de
salvació als seus Germans els homes, mai es va penedir dels anys transcorreguts en seu poble,
a la seva Casa i amb seu Gent, mai va considerar aquell temps com "perdut", ja que va viure cada dia i cada època com la millor que tenia. I així li va ensenyar, quan va ser gran: "No Es preocupin Per
El dia de demà, demà ja haurà temps per preocupar-se. Cada dia ja té bastant amb el seus propis problemes"(Mt 6,34).
Símbols:Encara que la tradició cristiana desconeix com era la creu de Jesús, ha conservat les versions llatina i grega per devoció.
El simbolisme del xai procedeix de la Bíblia on mana oferir un be el dia de Pasqua, com a prefiguració del Crist, que ha de morir .. Encara que en els ensenyaments cristians, xai de Déu es refereix a Jesucrist en el seu paper de la perfecta ofrena de sacrifici, ja en l'Antic Testament hi ha el concepte del be com a "boc expiatori", que és sotmès a un càstig pels pecats dels altres. Aquest simbolisme destaca que Jesús va escollir el sofriment al Calvari com un signe de la seva total obediència a la voluntat del seu Pare, com un "agent i el servidor de Déu".
Crismó (XP):És el monograma (Símbol format per lletres o números entrellaçats que s'usa com a abreviatura) de Crist, format per les dues primeres lletres en majúscules del seu nom en grec: (XP) Istos. A vegades també se li afegeixen les lletres gregues Alfa i Omega per indicar, seguint el llibre de l'Apocalipsi, que Crist és el principi d'on s'origina i la fi a on culmina la història.
El peix :com a símbol de la fe cristiana:El peix, fins i tot en tan simple i esquemàtica representació és un animal viu, és part de la creació de Déu, és dels primers éssers per ell creats segons el gènesi, una manifestació del seu poder a l'abast de qualsevol, igual que l'amor.
L'orant: aquesta figura, representada amb els braços oberts, és símbol de l'ànima que viu ja en la pau divina.
El colom:el colom amb el ram d'olivera al bec és símbol de l'ànima en la pau divina.
