DAVID
Un guerrer anomenat Goliat que mesurava al voltant de tres metres d'alçada. Tota la seva armadura i les seves armes eren de bronze: el casc, la cuirassa d'escates que pesava 60 quilos, les polaines i la llança que pesava set quilos. Davant seu marxava el que portava el seu escut.
Es va aturar davant les línies israelites i va cridar: "Per què heu sortit per posar-vos en ordre de batalla? Jo sóc filisteu i vosaltres, en canvi, sou els servidors de Saül. Trieu, doncs, un home que pugui lluitar amb mi. Si és més fort que jo i em mata, nosaltres serem els vostres esclaus, però si jo sóc més fort i el mato, llavors vosaltres sereu els nostres esclaus i ens servireu. " El filisteu es presentava cada matí i cada tarda, i ho va fer per espai de quaranta dies.
David, fill d'un efratita de Betlem de Judà, que també havia escoltat el filisteu, va preguntar als que estaven al seu costat: "Què és el que donaran a l'home que mati aquest filisteu i tregui l'afront a Israel? Perquè qui és aquest filisteu incircumcís que insulta així als batallons del Déu viu? " I la gent va dir: "Si algú mata aquest home, que així insulta Israel, el rei li omplirà de riqueses, li donarà a la seva filla per esposa i lliurarà d'impostos a la família del seu pare."
Llavors Saül el va fer cridar, li va posar el seu equip de combat: li va donar un casc de bronze i una cuirassa. Després, David es va cordar el cinturó amb l'espasa per sobre la cuirassa, però no va poder caminar perquè no estava acostumat. I es va desfer de totes aquestes coses. Va prendre, en canvi, el seu bastó, va escollir al riu cinc pedres llises i les va col · locar a la seva bossa de pastor. Després va avançar cap al filisteu amb la fona a la mà.El filisteu es va acostar més i més a David, precedit pel qual portava el seu escut, i quan el va veure el va menysprear perquè era un jovenet.
Quan el filisteu es va llançar contra David, aquest va ficar ràpidament la mà a la bossa, va treure una pedra i se la va tirar amb la fona. La pedra va arribar el filisteu, hundiéndosele al front. Aquest va caure de cara a terra. David, llavors, va córrer i es va posar dret damunt del seu cos, va prendre la seva espasa i el va rematar tallant-li el cap. Els filisteus, en veure mort el seu campió, van fugir. Així, doncs, sense altra arma que la seva fona i una pedra, David va derrotar el filisteu i el va fer morir.
Els filisteus v cadavers de filisteus.Els israelites van deixar de perseguir-los i van tornar enrere per saquejar el seu campament.David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem, les armes se les quedà a la tenda.Quan Saül va veure a David li va preguntar a Abner, el general en cap de l'exercit, que de qui era fill David, llavors Abner li va preguntar i David li va respondre que era fill del servent Jessè de Betlem.
Despres de la conversa d'aquests dos, Jonatan (fill de Saül) es va fer molt amic de David i llavors li va regalar la seva armadura, espasa, arc i cinturó.De totes les campanyes que Saül li encomanava, David sortia victoriós, per aixó Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra i era ben vist de tot l'exercit i dels oficials de Saül.Tothom deia que David matava a més persones que Saül, llavors quan Saül es va enterar d'aixó no li va fer gracia i començá a mirar malament a David.Un esperit maligne enviat per Déu s'apoderà de Saül llavors ell tenia una espasa i pensa clavar-li a David i deixar-lo clavat a la paret pero David quan ho veu aconsegueix esquivar-lo dues vegades.Saül li va agafar por a David , llavors li va donar com a muller a la seva filla gran, Merab a canvi de lluitar en totes les guerres del Senyor.Aleshores,a Mical, la filla petita de Saül feia temps que li agradava David i quan Saül es va enterar li va semblar bé llavors li comunicà a David que seria el seu gendre, però encara que eren familia, Saül el veia sempre com un enemic.Després de regnar 40 anys, David ja era vell i va morir.an empendre la fugida, llavors els homes d'Israel i de Judà llençaren el crit de guerra, i es posaren a perseguir-los fins a arribar al Gat i a les portes d'Ecron. Per tot el camí hi havien
